sábado, 13 de agosto de 2016

6º PROYECTO

LA COVA







Una matinada, tant aviat com la meva ànima va voler despertar-me
per gaudir de tot allò que la vida em deparava,
vaig decidir que ja que aquesta dita estava en mi,
aprofitaria la passió i la joia de conèixer la cova més fosca,
que amago en un racó de mi.
Tant va ser així,
que descalça i amb una senzilla roba, vaig sortir a caminar tota sola,
decidida a cercar aquesta misteriosa cova.
Jo sempre he sigut eixerida i molt, molt decidida.
Pel que fa a les pors, molt poc poruga i pel que fa al valor,
més valenta que el meu amic mussol, tot i que més covard que el meu amic lladregot.
Tant vaig caminar i tant em vaig distreure,
que vaig poder conèixer les muntanyes més fermes,
les mateixes que m’acompanyaven sempre,
les úniques que em digueren que la cova era la meta.
Els rocs van acabar saludant-me, mentre els núvols dibuixaven formes,
que omplien el meu camí d’escenes i la meva ànima de bellesa.
Un bon dia, una acolorida papallona es va apropar al meu nas,
em va fer pessigolles, vam riure i vam fer-nos ganyotes,
ens ho vam passar genial,
dons la papallona amb la seva gràcia i la seva saviesa,
em va ensenyar a parlar amb els rocs,
em va mostrar com els núvols et contestaven si paraves atenció,
em va omplir el camí de colors,
em va fer saber que si escoltes i creus, tot, tot pot ser.
Vaig parlar amb les muntanyes,
vaig explicar-li als arbres històries passades,
vaig compartir amb les flors, les meves idees del món,
vaig fer-me amiga d’un bonic mussol i d’un esquirol lladregot,
i vaig banyar-me en les aigües clares
d’un profund rierol.
La papallona volava a prop del meu nas,
estava molt contenta, mentre jo pintava de llums i colors tot el meu món,
fins que un bon dia va passar quelcom,
un pardal molt xerrador, se’m va apropar,
destorbant tot l’encant que entre les dues havíem creat.
Em vaig enfadar molt, el vaig espantar,
em vaig discutir amb ell,
el vaig intentar allunyar,
el pardal no callava, no parava de dir bajanades,
tant va insistir que sense adonar-me, els colors es van esvair,
de sobtes, els taronges erengrisos,
i els verds,granatosos com les gerds,
no podia veure ni grocs ni vermells, ni no res.
Tant enfadada estava i tant pendent del pardal i les seves paraules,
que no em vaig adonar que la papallona havia volat.
Sense saber com, va marxar del meu món,
enduent-se amb ella tots els nostres colors.
Aquell dia, els núvols ni tant sols,
em van oferir un dibuix,
les muntanyes semblaven ignorar-me
i els rocs gaire bé em van fer caure de genolls.
Ni rastre tampoc del mussol i de l’esquirol lladregot.
Allà ensopida, dia rere dia vaig gemegar per no poder veure als meus amics,
adonant-me que la xerrameca d’un pardal m’havia fet oblidar el camí.
De sobte, em va semblar escoltar quelcom,
vaig parar atenció, semblava com si el mussol i l’esquirol, foren a prop.
Havia d’aconseguir-ho, si eren allà, els trobaria.
Vaig decidir que ja que aquesta dita estava en mi, aprofitaria la passió i la joia,
de conèixer la Cova més fosca que mai ningú habités,
la meva cova, aquell racó on puc ser-hi tota sola,
sense qui ningú que no m’estimés, em destorbés.
Va ser llavors,
quan em vaig adonar del mal son,
un estúpid pardal havia sigut capaç d’allunyar-me de la meva fita,
perdeixar-me sense viure, allò amb el que havia somiat tots els dies.
Avui, quan conec un pardal,
ja sé com fer-lo callar,
doncs només l’haig d’ignorar,
així puc gaudir de tot el que la meva ànima té pensat per mi,
per que no sé si ho saps, perònosaltres trepitgem onades,
deixem empremtes en els núvols dibuixades,
parlem amb els arbres i les muntanyes
i habitem en les coves més fosques que pels pardals són rebutjades.
Ara ho sé perquè he recordat qui sóc.
Sóc jo un àngel que he vingut a trobar-me,
per a que cap pardal torni a embolicar-me
i pugui apartar-me del meu objectiu.

-         Mira guaita!!! La papallona – van cridar-me el mussol i l’esquirol!!!
La bonica bestiola, volava davant el llindar de la Cova. Vaig plorar, per fi l’havíem trobat.
  

Joanna Escuder
7 de juliol de 2016







No hay comentarios:

Publicar un comentario